He passat la resta del dia, absent, davant del foc. Les flames, primer molt intenses, s'han anat apagant fins a desaparèixer. Només queden les cendres d'on salten unes poques guspires. Les ferides per tot el que la Marga m'havia dit, han anat cremant dins meu. Ara, ni tan sols en queden les cendres. M'he posat al got els últims glaçons i he buidat tot el whisky que quedava. A fora comença a fer-se fosc.

    Feia tres mesos que la Marga m’havia deixat. Amb insistència, vaig aconseguir convèncer-la de passar, de nou, un cap de setmana en aquella acollidora casa rural on la nostra història havia començat. 

    Quan vaig arribar ja hi era, havia aparcat el cotxe tocant al munt de llenya que hi ha a l’entrada de la casa. Em vaig sentir alleujat. No aguanto les esperes.

    Vaig aparcar al costat del seu cotxe. En apropar-me a la casa, em vaig veure reflectit als finestrals de la casa. En vaig aturar. M’agrada veure’m i vaig voler gaudir d’aquells moments. A dins era fosc. Em vaig apropar els vidres. La Marga era asseguda davant la llar de foc. Encara portava l’abric posat.

    —Hauràs d’encendre el foc —em va dir, en sentir que entrava— No hi ha llenya.

    Vaig anar a buscar uns troncs i unes branques per fer estelles. Aviat el foc es va fer viu i els troncs van començar a cremar.

    —Vaig a l’habitació, vens? —vaig dir a la Marga—. Necessito posar-me còmode.

    —Primer tu —va dir—. Ja sabem que tu sempre has de ser el primer.

    L’habitació on havíem estat era a l’esquerra del passadís. Me n’hi vaig anar. Ella em va seguir. Vaig deixar la bossa als peus del llit. La Marga estava recolzada en el marc de la porta, fent un somriure i va anar cap a l'habitació del davant.

    Em vaig canviar la roba i vaig anar cap a la llar de foc. La Marga seguia tancada a la seva habitació.

    La llar de foc cremava amb força i la casa començava a escalfar-se. Les seves flames il·luminaven tota l’estança. L'espera se'm va fer llarga. De camí fins a la casa, havia estat donant-li voltes al perquè la Marga m’havia deixat. No ho podia entendre. Ets la persona més important a la meva vida, em deia. I era veritat. Un ésser tan especial com ella, només podia estar al costat meu. Tots dos érem la parella perfecta.

    De la foscor del passadís va aparèixer la Marga. Duia el mateix negligé d’aquell primer dia. Veure el seu cos, il·luminat per les flames em va fer reviure sentiments que duia molt endins.

    Es va asseure al meu costat. Vam quedar-nos mirant el foc. Ella, trencant un silenci que a mi em començava a pesar, va dir: 

    —Parla tu.

    —Mai vaig entendre perquè em vas deixar. Érem la parella perfecta. Jo ho era tot per tu. Jo era feliç. Per què te’n vas anar?

    La Marga, sense deixar de mirar les flames em va contestar:

    —Tu i jo, la parella perfecta... No fotis... Jo t'estimava, però, i tu? A qui estimaves, tu?

    —Què vols dir? Tu eres molt especial per mi.

    —Tu sí que ho eres per mi. I t'agradava sentir-m’ho dir.

    —Has de reconèixer que ens enteníem molt bé al llit.

    —Sí, quan dormies.

    —Va, no fotis, Marga. Saps què vull dir. No m’ho pots negar.

    —S’està apagant el foc. Tinc fred. Hauràs de portar més llenya —va dir la Marga.

    Vaig sortir confós a buscar llenya. Em negava acceptar que la Marga no veies que es perdia sense mi.

    Havia començat a nevar. El vent feia anar els flocs de neu d’un cantó a l’altre. Les muntanyes del voltant es veien blanques. Feia molt fred. Quan vaig entrar la Marga em va dir:

    —Segueixes amb el costum d'anar a buscar llenya a fora, quan és a dins que hi tens el fred.

    —Què vols dir?

    —Ja ho saps. No cal que t'ho expliqui. Mai has pensat que era jo qui passava fred, mentre tu anaves calent?

    Les flames cruixien amb força. La Marga es va aixecar i va burxar el foc. Encara amb l’atiador a la mà es va girar i mirant-me als ulls, em va dir:

    —Mira Raimon, tu ets incapaç d'estimar a ningú. A qui més estimes és a tu mateix. Dins del teu món jo no hi tinc cabuda. Només et serveixo perquè pensis que ets l’hòstia, fent-me teva.

    —Saps que això no és veritat.

    —I tant que ho és.

    Les últimes paraules de la Marga va seguir-les un llarg silenci. Sols se sentia l’espetec de la llenya cremant.

    La Marga no veu tot el que li estic donant. Que seria ella sense mi?, vaig pensar.

    —Si vols podem anar a dormir —vaig dir-li, incòmode.

    La Marga va deixar caure el negligé a terra i se’n va anar cap al passadís de les habitacions. Vaig seguir-la. En passar per davant de la meva porta es va girar i fent un somriure es va ficar a la seva habitació. Jo vaig entrar, rabiós, a la meva. Just havia travessat la porta que vaig sentir la Marga al meu darrere.

    No pot ser d'altra manera, vaig pensar.

    Aquella nit, la Marga va superar tots els límits. Sols jo podia aconseguir-ho. Exhausts, ens vàrem quedar adormits.

     La llum del dia, entrant per la finestra, em va despertar. La Marga ja no era al meu costat. Tampoc era a la seva habitació. Sobre la taula del menjador havia deixat una nota. A la llar de foc, apagada, només hi quedaven les cendres. La casa estava glaçada. Vaig sortir a buscar llenya, el cotxe de la Marga no hi era. Quan vaig entrar vaig prendre la nota de la taula, després d’encendre el foc vaig asseure’m i la vaig llegir.

"Apreciat Raimon:

Ets molt bo per fotre un clau, queda’t amb aquest mèrit, però sentint-ho molt, jo necessito algú que a més d'estimar-se ell, també m'estimi a mi.

Si un algun dia en tinc més ganes, et truco, mentrestant passa-t’ho bé tu sol.

Petons,

Marga."

     Els glaçons s'han fos, el whisky està aigualit. S’ha fet fosc. A la llar de foc, les cendres no guspiregen.

    He llegit mil vegades la carta de la Marga i no he parat de pensar en el que em va dir. No té raó. Aixecant-me, m'he apropat a la llar de foc. Pixant, he anat remullant els troncs cremats, mentre dibuixava un cor sobre les cendres. No ha quedat res que pogués reprendre les flames. He tibat de la bragueta amunt i prenent la bossa, me n’he anat.

    A fora segueix fent molt fred, però ha deixat de nevar.

LES CENDRES (c) - Josep Termes Bolartºª